Somriures de poble, distància i rialles d'amics

Somriures de poble, distància i rialles d’amics

Viure la vida lluny dels somriures de sempre, lluny de casa, és dur per molts motius, però el principal és aquest, l’absència d’aquell somriure intern que et dóna l’energia necessària per al dia a dia. Aquell somriure calorós tan fàcil d’aconseguir allí, al poble, el somriure mariner que surt del “Què fas? Vaig a per tu i esmorzem.”, per tant, el somriure matiner passa a ser un mar de rialles amb uns quants amics, d’aquells de tota la vida, sota l’atenta mirada dels litres de cervesa, les ‘cacaues’, els ‘tramusos’, i les olives amb vinagre.

A l’hora de la cervesa l’escena es repeteix, normalment amb més gent. Allí estem, al pati de bar (sempre hi ha qui li pega al cigarret). Som els de sempre, els quintos, les quintes i els ‘benavinguts’, els somriures que eren rialles, ja comporten llàgrimes cara avall, ‘xarraos’ de uela i cançonetes amb palmes d’acompanyament.

Els somriures del poble són vida, les rialles amb els amics són per sempre, els records queden marcats amb tinta i l’amor mutu és etern.

Horari: Esmorzar de 10 a hora que ens fa vergonya seguir al mateix bar.

                Cervesa: de 6/7 fins a tancar el bar.