Guerra: COR i MENT

Guerra: COR i MENT

Eren un cor i una ment, dintre d’un mateix ser. El cor, demanava afecte, calor, passió. Volia bategar amb força, fer-ho per aquell cor i per aquella ment, d’un cos que no era el seu, però tot i això, sentia una connexió brutal amb aquells òrgans tan llunyans, que quan els sentia a prop el feien accelerar a un ritme esgarrifós, un ritme, que gairebé li permetia sortir de l’ésser que li donava vida, i viceversa. Però, la ment, tenia uns altres plans, aquesta volia diversió sense control, ací, allà, festa. Li demanava al cor que es deixara de ximpleries, que ells dos eren capaços de tot sense ningú, “perquè volem una altra ment i un altre cor?” li preguntava.

Finalment, van arribar a un acord, la ment i el cor, pura connexió, la ment i el cor,  el conjunt de la felicitat, la ment i el cor, dos diferents obligats a ser un, la ment i el cor, el cor i la ment, la teua llibertat, el seu enteniment.