Passa el temps. Tu passes?
El rellotge, recolzat a la paret, fa anys que sona al
ritme del Tic-tac. Sovint em relaxa.
Altres vegades em fica dels nervis. Les marques que té són degudes a llançaments
d’objectes amb la intenció d’aturar-lo. Sort de la mala punteria.
Assegut a l’escriptori, pense en què hauria passat si
aquell dia, amb tu, hagués actuat diferent. De fons sona ‘On hold’ dels The XX,
no crec que siga la millor cançó per aquest moment. ACABA i... Tic-tac.
Sona ‘Angels’, del mateix grup. Quina veu més dolça, m’eriça
tot els pèls del cos. Em recorre el cos d’extrem a extrem.
Com tu, tu també ho fas. Ets com la música. Eres capaç de
provocar-me calfreds només amb la mirada, passant-me la teua mà suaument sobre
la meua, o simplement amb la teva presència. AUGMENTEN ELS BATEGS, pum-pum,
pum-pum.
Tu, ets com la música, vull estar dins de la teua
melodia, podem ser punk, podem ser heavy, podem ser rock... Podem ser la
melodia més lenta i bonica per a qualsevol de les orelles. NO tornar a escoltat
el tic-tac, tic-tac, tic-tac del vell rellotge, del temps passat. Que la nostra
melodia li passe per sobre, que no es pare. Creem música, creem màgia, màgia
pura.
