ESTIMAR A TEMPS

Una història personal, és la que vos vull contar

Estaves ingressat en aquell vell hospital

Jo molta ressaca, vindre a veure’t demà

Sempre te n’havies sortit, qui ho anava a pensar

No em puc perdonar el dia que vaig faltar

Fins aquell dia mai no, m’havíeu vist plorar

La llàgrima vertadera, la llàgrima d’estimar

De saber que havies marxat i no anaves a tornar

[TORNADA]

Vaig a veure’t sol, sense ningú al meu costat

Entre milions de persones que no he conegut mai

Li parle al quadrat, imaginant que estàs

Només tu saps tota, la meua veritat

Li plore a l’absència per no haver disfrutat l’estància

Mataria a la vida, per haver-te-la furtat

Vull que em contes tantes coses, però solos pots escoltar

Em destrossa no recordar haver-te abraçat mai

 [TORNADA]

No! No tornaràs mai! Ets un vaixell que ha partit i no tornarà.

Al port, un lloc deixes buit. Que altres vaixells no podrà substituir. x2